Una vegada analitzades les diferents objeccions plantejades per la FUNDACIÓ DE LA COMUNITAT VALENCIANA PER LA PILOTA VALENCIANA al fet que la FEDERACIÓ puga organitzar competicions oficials professionals i contractar jugadors professionals, et confirmem la plena legalitat d’aquestes actuacions, tal com desenvolupem en els següents apartats:

 

 

I.- POSSIBILITAT DE QUE LA FEDERACIÓ ORGANITZE COMPETICIONS PROFESSIONALS.

 

Una de les qüestions que es planteja és que la Federació no pot organitzar competicions professionals sinó només qualificar-les, i que l’organització estaria reservada a les lligues professionals, tot això conforme a la Llei 39/2022 de l’esport estatal.

 

Tanmateix, aquesta Llei no és aplicable, ni tan sols subsidiàriament, no sols perquè estem parlant d’una federació esportiva autonòmica, sinó d’una federació que no està afiliada a cap federació esportiva espanyola, els estatuts i els reglaments de la qual haja d’acceptar per a integrar-se en aquesta.

 

És més, resulta absurd pretendre que una llei estatal puga regular qualsevol aspecte d’un esport autòcton dels valencians. L’Estat manca de tota competència en la matèria.

 

En tot cas, encara que fora aplicable aquesta Llei, tampoc té sentit el que s’afirma sobre aquest tema, doncs:

 

1r.- En primer lloc, cal no confondre una competició formalment qualificada com a professional segons la Llei estatal i una competició en la qual participen esportistes professionals. La pròpia Llei 39/2022 deixa clar que la consideració d’esportista professional és personal i independent de la qualificació de la competició respectiva, que pot o no ser qualificada formalment com a professional.

 

2n.- Conforme a la llei estatal les competicions professionals s’organitzen en l’àmbit de les federacions esportives i, per a ser qualificades com a tals pel Consell Superior d’Esports, han de complir diversos criteris entre els quals es troba la justificació de (i) la sostenibilitat econòmica de la competició i (ii) la justificació de la necessitat de crear una lliga professional per a la millora de la capacitat econòmica de la competició.

 

3r.- En tot cas, aqueixes lligues professionals, conforme a la Llei 39/2022, es constitueixen en el si de les federacions esportives espanyoles en les quals existisca competició oficial de caràcter professional i àmbit estatal, i han de ser autoritzades pel CSD.

 

En definitiva, ni s’aplica la Llei estatal ni, encara que fora aplicable, la FUNDACIÓ, que ni tan sols és una entitat esportiva, podria mai desenvolupar funcions com a lliga professional conforme a aquesta llei.

 

De fet, a títol merament enunciatiu, a nivell estatal hi ha múltiples exemples de competicions en què participen esportistes professionals i que són organitzades per federacions espanyoles; així, per exemple, la primera divisió de futbol sala, que a partir de la temporada 2020-21 és organitzada pel Comité Professionalitzat de Futbol Sala de la RFEF; la Divisió d’Honor Masculina A (la màxima categoria de la lliga espanyola d’hoquei sobre herba), que organitza la Real Federació Espanyola d’Hoquei; la “Superliga Masculina” de Voleibol, que organitza la Real Federació Espanyola de Voleibol; o la “OK Lliga”, màxima categoria masculina del sistema de lligues d’hoquei sobre patins a Espanya, organitzada per la Real Federació Espanyola de Patinatge.

 

 

II.- SOBRE LA POSSIBILITAT D’ORGANITZAR COMPETICIONS PROFESSIONALS PER PART DE LA FEDERACIÓ EN L’ÀMBIT DE LA LLEI DE L’ESPORT DE LA COMUNITAT VALENCIANA.

 

No és cert que, conforme a la Llei, la Federació únicament qualifique les competicions, però no puga organitzar-les.

 

Es tracta d’un greu error que es comprova fàcilment acudint a l’article 66, a) de la Llei 2/2011, de 22 de març, de l’esport i l’activitat física de la Comunitat Valenciana. Conforme a aquest precepte “corresponen, amb caràcter exclusiu, a les federacions esportives de la Comunitat Valenciana les següents funcions: a) Qualificar, organitzar i autoritzar les competicions oficials d’àmbit autonòmic o inferior de la seua modalitat o especialitat esportiva, excepte les quals realitzen els ens públics amb competències per a això.”

Per tant, els correspon no sols qualificar i autoritzar sinó també organitzar les competicions oficials i, a més, amb caràcter exclusiu. Una altra cosa és que puguen autoritzar que una altra entitat organitze tals competicions, requisit sense el qual els organitzadors no poden gestionar competicions oficials. Aquesta mateixa exigència ve reflectida en l’art. 7, a) dels Estatuts de la FUNDACIÓ.

 

 

Precisament, la controvèrsia amb la FUNDACIÓ ha sorgit quan aquesta ha organitzat una sèrie de competicions, el caràcter oficial de les quals ningú discuteix, sense autorització de la FEDERACIÓ malgrat els requeriments d’aquesta.

 

 

Així ha ocorregut, malgrat les protestes i advertències, públiques i privades, efectuades per la FEDERACIÓ, entre gener i abril de 2023 (amb la XXXII LLIGA CAIXABANK D’ESCALA I CORDA i XL LLIGA CAIXABANK DE RASPALL) i entre maig i juliol d’aquest mateix any (amb el XXXVIII CAMPIONAT INDIVIDUAL D’ESCALA I CORDA – TROFEU PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA i el XXXVII CAMPIONAT INDIVIDUAL DE RASPALL – TROFEU PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA).

 

 

Totes aquestes competicions sempre s’han organitzat amb autorització de la FEDERACIÓ durant dècades, molt abans inclús de constituir-se la FUNDACIÓ, per la qual cosa a aquesta, com una organitzadora més, li era exigència comptar amb la preceptiva autorització de la FEDERACIÓ (art. 29.3 de la Llei 2/2011) i a l’administració competent en matèria d’esports recaptar de la FUNDACIÓ l’acreditació d’aquesta autorització (art. 30 de la mateixa Llei).

 

 

Com res d’això ha ocorregut, la FEDERACIÓ s’ha vist en la necessitat de recuperar el que, com a competència exclusiva, li encomana la Llei, davant una política de fets consumats irresponsable i contumaç, d’una part, i la deixadesa i passivitat incomprensible dels responsables públics membres del patronat.

 

 

Finalment, dir que els Estatuts i Reglaments de la FEDERACIÓ no es refereixen a les competicions professionals suposa desconéixer la normativa federativa i, en particular, el seu Reglament General de Competicions, en el qual es contemplen expressament totes les competicions abans dites, juntament amb unes altres, com a competicions oficials professionals.

 

 

III.- SOBRE LA VALIDESA DELS CONTRACTES DE TREBALL QUE CELEBRE LA FEDERACIÓ AMB JUGADORS PROFESSIONALS.

 

Quant a aquesta qüestió, cap dubte cap de la validesa dels contractes de treball, individualment subscrits amb cada jugador i que, per tant, no superen cap límit quantitatiu imposat per a comprometre despeses, despeses que, d’altra banda, s’haurien de contrastar amb un pressupost que encara no s’ha elaborat.

 

En tot cas, qualsevol exigència quant al procediment d’aprovació de la despesa corresponent, en cas de ser aplicable, podria suposar (i) bé la necessitat d’obtindre en el seu moment una autorització per part de la Direcció General d’Esports, (ii) bé, en cas de no ser obtinguda o resultar denegada aquesta autorització, efectes interns per als responsables de la FEDERACIÓ o eventuals responsabilitats disciplinàries, però mai invalidar el consentiment lliurement atorgat per les dos parts.

 

Convé recordar que els contractes existeixen des que una o diverses persones consenten a obligar-se, respecte d’una altra o altres, a donar alguna cosa o prestar algun servei (art. 1.261 CC). A partir d’aqueix moment, havent consentit les parts amb capacitat legal i llibertat, queden obligades no sols al compliment de l’expressament pactat, sinó també a totes les conseqüències que, segons la seua naturalesa, siguen conformes a la bona fe, a l’ús i a la llei (art. 1.258 CC).

 

En aquest sentit, els jugadors que decidisquen signar amb la FEDERACIÓ el faran fent ús de la llibertat de treball que els reconeix l’art. 35 de la Constitució, valorant les noves condicions de treball que se’ls ofereixen i la seua experiència anterior amb la FUNDACIÓ, dret constitucional sobre el qual seria il·lícit exercir qualsevol tipus de pressió o amenaça, ja siga en forma de terminació prematura dels actuals contractes, ja siga sembrant dubtes sobre la capacitat o legitimació del seu nou ocupador, especialment si són infundades, com en aquest cas.

 

 

Aquest és el meu criteri, que des d’ara sotmet a qualsevol altre millor fundat.