Parlem amb un jove de 37 anys enamorat de l’esport tradicional valencià del Tir i Arrossegament. Net i fill de carreters, per tant: tercera generació d’esportistes, David de malnom “calsiner”, és l’exemple perfecte de tradició i modernitat, l’exemple de com l’activitat professional dels nostres majors pot esdevindre en una afició que travessa els anys i es transforma en un modus de viure.

David ens conta els records que guarda com un tresor de quan era xicotet amb el seu iaio i el seu cavall “Leona”.

El iaio treballava fent calç: arreplegant la pedra, portant-la al forn on prèviament havia traslladat la llenya, elaborant el material llest per a ser consumit i, finalment, repartint la calç per les drogueries i les obres de la contornada.

Això, naturalment, en aquella època es feia amb el concurs dels cavalls com a eina de transport, així és que a la casa familiar sempre hi han hagut cavalls. A son pare li va “picar el cuc” de les competicions de tir i arrossegament (ja son iaio sembla que va organitzar unes quantes) i una cosa va dur a l’altra: en l’actualitat, David és la tercera generació de “calsiners” (ja no es dediquen a este negoci, però el malnom s’ha quedat per a sempre) que triomfen a les competicions de tir i arrossegament de dalt a baix de la Comunitat Valenciana.

A dia de hui, Vicent (el pare) i David, són parella inseparable tant al dia rere dia cuidant els cavalls i preparant-los, com a les competicions, on l’encarregat d’eixir a la pista, naturalment és el jove David.

Quatre cavalls tenen a les seues quadres, quatre campions als que tota la família cuida com si foren quatre membres més de la casa: Mitgera, que és l’animal més major, el “senior” de la quadra, Artista (que de moment és el més premiat) i els dos més joves i grans promeses d’este esport tradicional: Vedette i Otamendi.

Hi haurà una quarta generació de calsiners? De moment la família no ha afegit un nou membre, però David ens ha confessat que de tindre fills, siga xiqueta o xiquet, la seua vida estarà íntimament relacionada amb els animals, amb els cavalls… i el temps decidirà si els seus fills trauen la mateixa afició que el pare, el iaio i el besavi.

Nosaltres estem convençuts de que així serà.