Esta raça de canaris apareix a principis de la dècada dels cinquanta a la Comunitat Valenciana.
Inicialment els seus cuidadors el van batejar com a canari “Bayo” pel seu plomatge blanquinós o groguenc.
Més avant els van batejar “Camalluts” volent dir: de potes llargues. I quedant-se poc després amb la nomenclatura com actualment se’ls reconeix: llarguet.
Es tracta d’uns canaris que van ser molt comercialitzats per la seua esveltesa, elegància i una excel·lent condició reproductora.
Presentats en diversos campionats espanyols durant els anys 1994, 1995, van aconseguir el reconeixement nacional en 1996 davall el nom de Llarguet Espanyol.”
El Llarguet és un canari dels denominats “de postura” per la qual cosa, per damunt de tot, hem d’avaluar el seu cos: la seua posició ha de ser de 60° respecte al pal, la seua morfologia ha de ser llarga i fina i lleugerament cilíndrica.
El seu pit i esquena han d’estar el més rectes possibles, sense corbes, així que ha de fer la impressió que contemplem un pardal prim.
Les ales del llarguet són llargues i ben adherides al cos, sense encreuar-se. La cua és llarga acabada en una “M” invertida.
El cap és xicotet, ovalat, amb pic cònic i proporcionat. El coll és prim i curt deixant ben separat el cap del cos. El plomatge ha de ser curt, llis i ben adherit al cos, permetent-se tots els colors de fons, inclús el roig.
Les seues potes han de ser llargues, en forma de colze, mostrant cuixes visibles coberts de plomes llises.
La grandària mínim és de 17 cts., mesurats des de la punta del pic a la punta de la cua.
Finalment, assenyalar que és una raça que no presenta complicacions per a reproduir-se, ja que es tracta d’un canari molt prolífer, a la qual cosa afegim que les femelles presenten bones qualitats per a la criar dels seus colomins. Tenim l’orgull de presentar-vos al príncep dels cels.
El llarguet, una raça cent per cent ADN Valencià.